Avui al matí m'he llevat pensant que avui seria un gran dia, mica en mica la idea s'enfonsa doncs no tenir ningú amb qui compartir-la la converteix nula en si mateixa.
I jo em pregunto quina es aquesta necessitat imperiosa que tenim els éssers humans de necessitar constantment una companyia que ens entengui, que ens comprengui, que ens estimi?? Jo crec que es la por a que ningú respongui les teves preguntes, i a que unicament sigui la teva hombra la millor companyia. Pot arribar a ser terrorific.
REFLEXIÓ
viernes, 4 de abril de 2008 | Publicat per Apandreu a les 8:36
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
0 La vostra opinió?:
Publicar un comentario